Quins documents cal demanar a una constructora abans de construir casa teva

Resposta curta: REA, identitat i contracte han de coincidir

Comença demanant la raó social completa, NIF o CIF, domicili, nom de qui signarà i acreditació REA quan correspongui. La Llei 32/2006 exigeix a contractistes i subcontractistes organització pròpia, mitjans, responsabilitats, formació preventiva i registre. La coincidència d’aquestes dades entre certificat, pressupost i contracte evita contractar amb una denominació diferent de la que executarà. El REA és una comprovació necessària dins del seu àmbit, però no garanteix per si sol la qualitat de l’obra, la solvència econòmica ni que el pressupost sigui complet; cal revisar la resta de l’expedient.

L’assegurança s’ha de poder comprovar, no només esmentar

Demana un justificant vigent de l’assegurança de responsabilitat civil i comprova titular, activitat assegurada, període i documentació que identifiqui la pòlissa. No donis per fet quins riscos o imports cobreix: si són decisius, demana’ls per escrit i fes que un professional revisi les exclusions. La pòlissa de la constructora no substitueix les responsabilitats, garanties ni assegurances que corresponguin a altres agents segons l’obra i la LOE. La decisió pràctica és conservar una còpia verificable i comprovar que l’empresa assegurada sigui la mateixa que signarà.

Compara constructores amb el mateix projecte i abast

La LOE defineix el constructor pel compromís contractual d’executar amb subjecció al projecte i al contracte. Per això, lliura a totes les candidates els mateixos plànols, amidaments i memòria de qualitats. Demana que cada proposta separi estructura, tancaments, instal·lacions, acabats, gestió de residus, mitjans auxiliars i impostos, i que enumeri allò exclòs. Les partides provisionals han d’indicar com es regularitzaran. Un import total sense quantitats ni qualitats no permet saber si dues constructores ofereixen el mateix.

Pregunta qui dirigirà la feina diària i què se subcontracta

Pregunta qui serà el cap d’obra, qui coordinarà els oficis i quines parts es preveu subcontractar. La LOE atribueix al constructor designar el cap d’obra, assignar mitjans i formalitzar subcontractacions dins dels límits del contracte. Això no obliga a executar-ho tot amb plantilla pròpia, però sí que permet saber qui respon a l’obra i com es comuniquen les decisions. Deixa acordats l’interlocutor, la freqüència de reunions, les actes, la validació de mostres i el procediment per aprovar canvis abans que generin cost o retard.

Fixa pagaments, canvis i lliurament per escrit

Relaciona els pagaments amb fites que es puguin comprovar i defineix per escrit com es certifiquen les unitats, qui aprova modificacions i què passa si canvia el termini. Evita que una bestreta, una data o una penalització quedin aïllades de l’abast real i demana una revisió professional del contracte abans de signar. La LOE preveu una acta de recepció amb les parts, el cost final, l’acceptació amb reserves o sense i el termini per esmenar defectes. Aclareix també quina documentació de l’obra executada es lliurarà al final.

Què cal preparar abans de contactar

Abans de contactar, prepara la ubicació i les dades del solar, l’estat urbanístic conegut, el projecte o avantprojecte, l’estudi geotècnic i l’aixecament topogràfic si ja existeixen, la superfície i el programa de l’habitatge, la memòria de qualitats i la data objectiu. Afegeix el mateix full de preguntes per a totes: raó social i CIF, REA aplicable, assegurança, cap d’obra, subcontractes previstos, abast, exclusions, calendari, pagaments, canvis i lliurament. Així les respostes seran comparables i la primera conversa podrà centrar-se en l’encaix real, no en una xifra sense context.

Fonts consultades

• Llei 32/2006, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció
• Llei 38/1999, d’ordenació de l’edificació